" La fageda d'en Jordà " Javi Marí i Fernando

CANÇONETA INCERTA

Nicole Cattaneo i Sofia Navarro Juan 4t D.

PRIMERA PART

ACTIVITAT 1

1. La llanterna màgica, què és això?

La llanterna màgica va ser l'espectàcle més popular i amb més èxit abans de l'aparició del cinema.

Consistia en un aparell óptic que contenia una càmera fosca la qual rebia imatges del exterior fent-les visibles a l'interior  invertint aquest procés i així projectant les imatges cap al exterior.

Va ser inventat a mitjans del segle XVII (1602-1680) per l'alemany Athanasius Kircher, el qual va publicar Ars Magna Lucis et Umbrae (La gran ciència de la llum i la foscor.) la qual tenia que veure amb aquest aparell, la llanterna màgica.

Aquest objecte dona el nom a l’antologia poètica que estem llegint per que, la llanterna màgica era un instrument a través del qual podies veure imatges projectades, i en els poemes continguts en l’ obra, la descripció et porta a veure i imaginar el que l’autor vol transmetre.

ACTIVITAT 2

2. Qui va ser Josep Carner?

Josep Carner va nèixer a Barcelona el 9 de febrer del 1884 i mor a Brussel·les el 4 de juny del 1970.

Va ser un autor noucentista molt conegut, dins d’aquell període. A Catalunya hi havia una nova ideologia de modernització de la societat i del país.

Aquesta ideologia era basada en la raó, els pensaments intel·lectuals i renovadors.

Hi havien unes característiques com l’arbitrarietat, és a dir l’art i la seva bellesa, el classicisme, pel qual es tornava a inspirar-se amb els clàssic grecollatins, la ciutat, la civilitat i el mediterranisme.

Cançoneta incerta és un poema representatiu de Josep Carner, Aquest poema presenta com a tema principal la preocupació per la vida i l’angoixa davant un incert devenir.

En aquest poema es plantegen preguntes retòriques sobre els dilemes de la vida i la incertesa del destí. La paraula camí és personificada i adquireix el significat de vida.

La seva métrica alterna versos de tres estrofes de vuit versos, encadenant versos octosíl•labs i pentasíl•labs. Amb rima 8a/5b/8a/5b/8c/5d/8c/5d.

SEGONA PART

ACTIVITAT 1

CANÇONETA INCERTA

Aquest camí tan fi, tan fi,

¿qui sap on mena?

¿és a la vila o és al pi 

de la carena?

Un lliri blau, color de cel,

diu: -Vine, vine-.

Però: -No passis!-diu un vel de teranyina.

¿Serà drecera del gosat,

rossola ingrata,

o bé un camí d'enamorat,

colgat de mata?

¿És un recer per a adormir

qui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi,

¿qui sap on mena?

¿Qui sap si es trist o somrient

acull son hoste?

¿Qui sap si mor sobtadament 

sota la brosta?

¿Qui sabrà mai aquest matí

a què em convida?

I és camí incert cada camí,

n'és cada vida.

                                                                              Josep Carner

ACTIVITAT 2

El poema consta de setze versos, les ritmes s'alternen en en vuit i cinc, l’esquema és “A b A b C a C d E f E f A b A b”.

El tema principal del tema és l’angoixa pel futur, les preguntes retòriques i la sensació d’haver-se perdut, el poema no te personatges, i va dirigit al públic en general.

hi han diverses figures retòriques com: la paraula camí, té un sentit metafòric. S' està referint a la vida, tambè hi han repeticions, per exemple "camí tan fi, camí tan fì", que es pot veure diferents vegades al llarg del poema.

Opinió:

Nosaltres opinem que aquest poema és molt profund, i per això l’hem escollit. El tema és comú en la nostra societat ja que tots, en la vida, arribem a qüestionar-nos el sentit de tot, i quants camins s’han de prendre, abans d’arribar quin és el nostre. O quin és el nostre, i quan veiem que es pot tindre resposta, només vivint i experimentant-lo, tenim angoixa, perquè tot pareix incert, com experimenta l’autor d'aquest poema.

Comentari del poema:

Aquest poema, titulat “ cançoneta incerta”, escrit per l’autor Josep Carner, tracta sobre la vida i l’angoixa, referint-se al seu sentit. A més, també hi podem veure com també parla sobre el camí de cada individu, i de la incertesa d’aquest. En aquest poema està escrit de manera omniscent. L’emissor és el poeta que es dirigeix, per una banda, a un receptor extern que és el públic lector i, per altra banda, a un receptor intern que és si mateix i la seva vida.
El poema consta de setze versos dividits en quatre estrofes. Els versos estan formats per cinc i vuit síl·labes, és a dir, es tracta de versos octosíl·labs i pentasíl·labs . Són versos d’art major i menor perquè està format per més i menys de set síl·labes. La seva rima és consonant i els versos rimen seguint el següent esquema “A b A b c D c D E f E f A b A b ”.
En el poema s’hi utilitzen diferents figures retòriques com la repetició, on la llarg del text es pot trobar camí tan fi, camí tan fi, la metàfora, referint-se a camí, i finalment anàfora.

ACTIVITAT 3